La literatura catalana després de Frankfurt

La literatura catalana després de Frankfurt

Edicions i Propostes Culturals Andana,

Vilafranca del Penedès, 2008, ISBN: 978-84-96995-04-8

El passat mes de febrer es van fer a Vilafranca del Penedès les I Jornades El Lector de l’Odissea entorn a La literatura catalana després de Frankfurt. De les tres taules que es van fer, només vaig poder assistir a la dels escriptors. Ara, però, ja es poden llegir totes les intervencions perquè ahir a la tarda es va presentar, en forma de llibre, tot el que els dies 8 i 9 de febrer es va dir a l’auditori del Vinseum.

El llibre conté les intervencions de les tres taules. La dels escriptors estava integrada per Jordi Coca, Albert Mas-Griera, Biel Mesquida, Josep Piera i Isabel-Clara Simó. La segona, dedicada als crítics literaris, va comptar amb Josep Bargalló, Jordi Galves, Joan Josep Isern, Ponç Puigdevall i Ricard Ruiz Garzón. A la tercera taula, la dels editors, llibreters i lectors hi van participar Imma Bellafont, Isidor Còsul, Ernest Folch, Joan Carles Girbés, Elvira Mestres i Lluís Pagès.

Tot i que no he llegit encara tot el llibre, només les intervencions de la taula d’escriptors, la impressió que de moment tinc és que aquest llibre conté un molt bon exercici de reflexió no només sobre l’estat de la literatura a Catalunya, sinó també sobre la mala salut de ferro de la llengua i la cultura catalanes.

Pel que fa a la presentació d’ahir a la tarda, també vull destacar la intervenció del director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, amb una colla d’interessants reflexions sobre el paper de la literatura tant en l’individu com en la societat. Izquierdo va parlar dels canvis de valors i de referents en la nostra societat, del paper dels editors, dels problemes que ens genera la manca d’orgull de ser catalans i del paper de la literatura en tot plegat. No puc transcriure tot el que va dir, però sí deixar una de les seves afirmacions: “...la literatura no necessàriament ens fa millors -també ens pot fer millors males persones- però sí que dóna gruix a la nostra vida, ens fa viure amb més densitat...” Ahir, escoltar-lo, em va permetre engruixir la meva visió de la literatura, per això penso que és una llàstima que el seu discurs no formi part també d’aquest llibre.