Oblidar-se de viure

[Fotografia de Núria Puig]

Travar el timó i estirar-se a coberta,
confondre la silueta dels fars,
allunyar-se dels perfils de la terra,
sentir la fiblada del vent a les cordes
i a les veles i al tall de les aigües,
deixar-se colgar sota l'abric de l'aire,
i amb la llum de l'estiu a la pell, encara,
submergir-se en la lleugeresa de l'espai
com qui s'adorm. Oblidar-se de viure.

[Ricard Garcia: De secreta vida, Edicions Tres i Quatre, Col. Poesia 3i4, núm. 132; València, 2008]