Castells de cartes: Quietud mineral

dimecres, agost 27, 2008

Quietud mineral

Havies sortit del poble a peu deixant enrere carrers i cases, també els crits dels nens que jugaven en un solar abandonat. Havies caminat en silenci, mirant només com s'obrien al teu davant els camps i el cel, fins arribar a aquest racó on t'amagues del món. Adoptant una quietud mineral, segueres davant de l'aigua fins a sentir com el pes de la gravitació t'empenyia contra el terra. Llavors vas poder percebre com la sal fluïa arran de pell sense cap dificultat. Algunes criatures, refiades per la teva immobilitat, s'acostaven a investigar la teva naturalesa. Ja no pensaves les paraules, no les havies de menester i havies deixat que s'anessin amuntegant a la teva vora com aquelles petites piles de sorra que t'agrada fer amb els peus a la platja. I lentament et vas anar fonent. Oblidares, sense dubtes, qui eres. Tot ho omplia, a tu també, l'aire de la llacuna, la remor del mar més enllà dels tamarius, la majestat hipnòtica de la lluna.

11 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...: el dolç camí de l'aigua; 27 agost, 2008 18:21
ricard garcia ha dit...: No t'ho sembla, Jesús, que aquesta atracció tan fonda que ens causen els rius i la mar deu tenir a veure amb allò que diu que estem fets d'aigua?; 27 agost, 2008 18:45
Anònim ha dit...: Trobo el títol molt suggeridor i, afortunadament, el que s'hi descriu encara més. L'emoció de fondre's en un paisatge, en l'infinit, amb els elements, sobretot l'aigua, font de vida i aquesta lluna que tot ho ompla, fa reviure moments itensos amb tots els sentits.

Rosa; 28 agost, 2008 12:52
Jordi ha dit...: En Comadira, en un poema d'"Enigma" titulat "Falconeria", diu "Allò que fa oblidar-se, dura sempre tan poc" (ara cito de memòria). El text lliga molt bé amb el de sota, un poema del teu últim llibre. I, Ricard, sobre això que dius de l'aigua: i tant! Som fets d'aigua, encara que, tan tard com sigui possible, un dia tornarem a la pols.; 29 agost, 2008 11:57
Anònim ha dit...: Casualment, avui dissabte 30 d'agost, un article de la Remei Margarit a La Vanguardia, titulat "Paisages Acogedores", on parla del paisatge o paisatges de cadascú.

Rosa; 30 agost, 2008 11:05
JOAN CALSAPEU ha dit...: Servidor tinc una teoria personal sobre la poderosa atracció que l'aigua -sobretot l'aigua que clapoteja, inquieta- exerceix sobre nosaltres: sentim nostàlgia del líquid àmnic. La meva filla, que ara té vint mesos, s'afua cap a les fonts i els safarejos només d'intuir-los, talment una granota.; 30 agost, 2008 18:19
josepmanel ha dit...: Quina preciositat...; 31 agost, 2008 12:48
Doe ha dit...: I que se'n va fer? És dins terra amagat, o encara neda per la llacuna? Igual vaig a fer companyia, a veure si m'ensenya a viure amb aigua i llum i terra, i res més.; 31 agost, 2008 13:12
ricard garcia ha dit...: Per la Rosa:
He llegit l'article de la Remei Margarit i m'ha semblat força interessant. I pel que fa al paisatge -que tu coneixes- és veritat que ajuda a reviure.
Pel Jordi:
Però tenim la sort que el record d'allò que ens fa 'oblidar' ens hi torna a portar, de la mateixa manera que tornem a l'aigua. I a la terra, també.
Pel Joan:
Tot comença a l'aigua. La teva filla ho sap, com aquelles tortugues que tot i que han nascut a la platja tornen de seguida al mar.
Pel Josep Manel:
Gràcies. Sé, com altres vegades, que entens perfectament no només el que dic, sinó també el que he sentit.
Per Doe:
Tant és on sigui. La gràcia és desaparèixer o, millor encara, ser el lloc. I benvingut per aquests verals.
Per tots, també el Jesús M.:
Potser ja el coneixeu, però si no és així, m'atreveixo a recomanar-vos un assaig de Perejaume titulat 'L'obra i la por', sobretot el primer capítol que tracta del paisatge i alguna cosa hi té a veure amb aquest post.; 31 agost, 2008 18:48
novesflors ha dit...: I què en dieu, de l'atracció de la lluna? I, encara més, i de l'atrac ció de la lluna sobre l'aigua?

Molt bonic, el text i la imatge.; 31 agost, 2008 23:52
ricard garcia ha dit...: La veritat, Novesflors, és que em sembla tan enigmàtic aquest cúmul de forces que s'atrauen que se'm fa difícil donar-hi cap explicació.
Moltes gràcies!; 03 setembre, 2008 17:38