Veus, des del tren, com la llum s'esllavissa. En tu, imprecís com el desig, un espasme. A la vora de la via lluu trencada la llicorella. En cada minut nou es corca la tarda.
M'ha agradat molt el teu poema. Saps ja vaig aconseguir els teus dos llibres a l'Odissea. Aviat et dedicaré un post al meu bloc de blocat amb un poema teu si em permets.
Llicorella, Priorat, vi i tot allò que amaga la terra... Salutacions, Jesús!
Celebro que t'agradi i t'agraeixo que vulguis llegir els meus llibres i penjar un poema al teu blog. I també em va agradar, Violant, haver-te conegut per sorpresa al recital Figueres/Rovira de la kinzena. Salutacions!
Per a mi també va ser tota una sorpresa trobar-t'hi i poder parlar un moment. Sempre m'ha agradat conèixer els altres poetes que escriuen llibres i blogs. Potser coneixem més persones comuns que ni t'imagines. Espero que poguem tornar a coincidir un altre dia qualsevol.
10 comentaris:
La llicorella; records de Priorat
M'ha agradat molt el teu poema. Saps ja vaig aconseguir els teus dos llibres a l'Odissea. Aviat et dedicaré un post al meu bloc de blocat amb un poema teu si em permets.
Llicorella, Priorat, vi i tot allò que amaga la terra... Salutacions, Jesús!
Celebro que t'agradi i t'agraeixo que vulguis llegir els meus llibres i penjar un poema al teu blog. I també em va agradar, Violant, haver-te conegut per sorpresa al recital Figueres/Rovira de la kinzena. Salutacions!
Per a mi també va ser tota una sorpresa trobar-t'hi i poder parlar un moment. Sempre m'ha agradat conèixer els altres poetes que escriuen llibres i blogs. Potser coneixem més persones comuns que ni t'imagines. Espero que poguem tornar a coincidir un altre dia qualsevol.
Deliciós poema.
T'enllace (ja va sent hora, no? :)
Moltes gràcies, Novesflors.
L'enllaç és recíproc.
A la vora de la via lluu trencada la llicorella.
En cada minut nou es corca la tarda.
Ricard, em fascinen aquests dos versos… aquesta acció de rosegar el temps…
Una abraçada,
...o del temps que ens rosega, Laura, com si fóssim aquestes lloses trencadisses de la fotografia.
Salutacons!
"En cada minut nou es corca la tarda". És cert. És genial. Laura té raó.
Moltes gràcies Josep Manel. Una abraçada!
Publica un comentari