dimecres, octubre 15, 2008

Llicorella


Veus, des del tren, com la llum s'esllavissa.
En tu, imprecís com el desig, un espasme.
A la vora de la via lluu trencada la llicorella.
En cada minut nou es corca la tarda.

10 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

La llicorella; records de Priorat

Violant de Bru ha dit...

M'ha agradat molt el teu poema. Saps ja vaig aconseguir els teus dos llibres a l'Odissea. Aviat et dedicaré un post al meu bloc de blocat amb un poema teu si em permets.

Ricard Garcia ha dit...

Llicorella, Priorat, vi i tot allò que amaga la terra... Salutacions, Jesús!

Celebro que t'agradi i t'agraeixo que vulguis llegir els meus llibres i penjar un poema al teu blog. I també em va agradar, Violant, haver-te conegut per sorpresa al recital Figueres/Rovira de la kinzena. Salutacions!

Violant de Bru ha dit...

Per a mi també va ser tota una sorpresa trobar-t'hi i poder parlar un moment. Sempre m'ha agradat conèixer els altres poetes que escriuen llibres i blogs. Potser coneixem més persones comuns que ni t'imagines. Espero que poguem tornar a coincidir un altre dia qualsevol.

novesflors ha dit...

Deliciós poema.
T'enllace (ja va sent hora, no? :)

Ricard Garcia ha dit...

Moltes gràcies, Novesflors.
L'enllaç és recíproc.

Laura Dalmau ha dit...

A la vora de la via lluu trencada la llicorella.
En cada minut nou es corca la tarda.


Ricard, em fascinen aquests dos versos… aquesta acció de rosegar el temps…

Una abraçada,

Ricard Garcia ha dit...

...o del temps que ens rosega, Laura, com si fóssim aquestes lloses trencadisses de la fotografia.
Salutacons!

josepmanel ha dit...

"En cada minut nou es corca la tarda". És cert. És genial. Laura té raó.

Ricard Garcia ha dit...

Moltes gràcies Josep Manel. Una abraçada!