Castells de cartes: Aquesta estranya mort

diumenge, novembre 16, 2008

Abans que no arreli entre nosaltres l’oblit,

mentre els travessa encara la tarda

perden, els plàtans del carrer de casa,

els pàmpols, ja secs i esgrogueïts.

Abans que no es desplomin el fred i la nit

sobre els meandres de la memòria,

les fulles del darrer estiu ens mostren

la llum, com un pa d’or vell, trencadissa.

I tu te n’omples els ulls i, com un amant gelós,

l’amagues entre olors i paraules i els secrets

que et caben a les mans. Per enganyar

aquesta estranya mort que se’ns encara.

Laura Dalmau ha dit...: En un vers teu bellíssim: En cada minut nou es corca la tarda

…esdevenia un verb poètic: corcar, que va portar-me a escriure aquest tanka sobre la mort:

La mort s’exposa
a flors adulterades,
emmetzinades.
Corca el camí de l’absència
en silenci vertical.; 17 novembre, 2008 11:35
Ricard Garcia ha dit...: "Corca el camí de l'absència
en silenci vertical."

La prenc com un regal aquesta tanka. És fantàstic això d'enllaçar poemes, i estimulant! Una abraçada!; 17 novembre, 2008 19:38
Jordi ha dit...: Ricard, em sap greu però no podré venir a la presentació d'aquest vespre. És l'hora que sóc a Barcelona. Que vagi molt bé. Per cert, bon poema tardoral, que m'ha fet pensar en Manent, una altra vegada ("Com grans monedes d'or vell"). L'enhorabona. Una abraçada,; 18 novembre, 2008 17:00
Ricard Garcia ha dit...: Sé que un dimarts al vespre no és una bona hora, la feina és la feina. Però penjaré el que el Martí ens va dir perquè ho pogueu llegir.
I moltes gràcies, Jordi, pel comentari. Una abraçada!; 19 novembre, 2008 17:32