dimecres, març 25, 2009

Matèria primera

Llegit a Desvetlla de mots és feina obscura:

'Matèria primera'

El temps estria rengleres
de nervis damunt la pell,
sensible interruptor
de la memòria.

El temps congria tempestes
d'avorriment, tedi voraç.
Enfarina de pàgines nívies
la ment seca.

El temps fa reposar
el vi magre espremut.
La tinta escorreguda
guanya impressió
i ens fa una mica
més bellament
imperfectes.

David Madueño dixit.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

De ben segur que cap altra imatge pot complementar el text d'una manera igual.
O potser és el text que ens fa veure poesia en la imatge.

Jordi B.

Jesús M. Tibau ha dit...

jo també sóc amant de la imperfecció

Ricard Garcia ha dit...

Jordi, probablement hi ha altres imatges que també podrien il·lustrar el poema del David Madueño. Però a mi, que sempre m'han fascinat les mans, em sembla que són una de les parts del cos amb més memòria. I per això la fotografia.

Jesús, que infeliços que seríem si no fóssim capaços d'estimar la imperfecció. O és que no som, al cap d'avall, un perfecte cúmul d'imperfeccions?

Salutacions a tots dos!