Castells de cartes: L'empenta de les deus

dimarts, juny 16, 2009

L'empenta de les deus

Passa a passa, fem els camins dels desigs
sense por de tornar enrere
perquè mai no marxarem del tot,
com aquests rius que senten
l'empenta de les deus quan s'aboquen al mar...

5 comentaris:

Ferran Cerdans ha dit...: m'ha agradat molt, felicitats; 16 juny, 2009 21:47
Ricard Garcia ha dit...: Moltes gràcies, Ferran.; 17 juny, 2009 16:37
Anònim ha dit...: M'agradat aquesta imatge del transcórrer com procés de vida, formant part del paisatge.
(Malgrat els períodes de sequera!)

De fet, la vida és un anar passant

Rosa; 17 juny, 2009 19:32
Núria Talavera ha dit...: és molt necessari tenir desigs, oi? molt bonic, caminar sense por de tornar enrere...; 17 juny, 2009 22:56
Ricard Garcia ha dit...: Rosa, tot i la sequera sempre hi ha corrents soterrades que ens alimenten, però hem parar atenció per escoltar el seu flux.

Núria, els desigs són el motor que ens empeny a viure.

I a totes dues, potser el flux dels desigs és el senyal més fiable de què som vius.; 19 juny, 2009 19:37